Creació de la pluja
Conten els que conten histories, que en una època llunyana,
en un poble rodejat de muntanyes vivia una família, que creixien feliços. La
família estava formada per el matrimoni i dos filles, Llunia i Villalba, eren
molt feliços, corretejant tot el dia de dalt a baix amb les seves joguines.
Per estranys motius, una tarda tranquil·la es va tornar un
caos, les idees es van trobar i per qüestions de la vida les nenes van quedar
soles. Dos famílies es van fer càrrec d’elles, però no tenies molta sort, degut
a les seves ideologies religioses.
Un àngel de la guarda
es va apoderar d’elles, però era molt gran la tristesa d’estar separades, i no
poder veure’s mai mes. Així van passar els dies, cada dia mes tristes, les llàgrimes
dels seus ulls cada cop eren mes intenses, eren incontrolables.
Els àngels per alleujar les seves penes, van decidir ajuntar
les seves llàgrimes, i amb el temps evaporant-lo, així formar un núvol, en cada
lloc on es trobaven les nenes. Amb un buf de cadascuna d’elles es van elevar molt
alt, i amb els canvis de temperatura aquests núvols es convertirien en pluja,
que al caure sobre el rostre de les nenes, reconeixerien el olor de la germana
llunyana, i cada gota les comptava alguna cosa de les seves histories que no
podien compartir.
A partir de aquell dia esperaven amb ansietat aquell nou
esdeveniment, el qual van batejar com PLUJA, ja que els àngels van ajuntar les llàgrimes
per transmetre-les en forma de pluja a sobre de les germanes.
Es diu que cada vegada que plou, i aixequem la nostra casa
mirant al cel, les gotes que mullen el nostre rostre , es algú estimat, en
recordant-se de nosaltres, enviant-nos el regal de la seva amistat.
Bibliografia:
