Thialoc
Els asteques, en pobles agricultors de creences politeistes,
estaven desitjan que plogués per a que les seves collites augmentessin, li demanaven
al seu deu Thialoc, deu de les aigües que venen del cel, representant-se per la
forma de serp en els núvols, i color blau cel, amb el mateix que es decoraven
els temples en el seu honor.
Thialoc va ser el deu mes important i adorat en Mèxic. Sempre
se’l representava per unes característiques concretes:
- Portava a la mà un objecte representatiu d’or,
llarg i amb forma de serp, que acabava en punxa aguda. Això representava els
llamps i els trons, que acompanyen la pluja.
- Al seu vestit portava pintat unes taques que simulaven
les gotes de la pluja.
- La cara la tenia quasi sempre pintada de negre o
blau, i el verd de l’aigua.
El deu portava quatre rumbs diferents, situat al mig de l’univers,
cada lloc tenia un tipus de pluja diferent.
Del seu paradís Thalocan venia l’aigua
bona i necessària per a la vida, les persones que morien ofegades, anaven a
parar a aquest lloc, on hi havia possibilitats de tindre una vida feliç, amb
tot el que necessitaven .
Bibliografia:
