Antiguament les tribus cherokees americanes tradicionals, van realitzar una dansa per a cridar a la pluja. Es deia que les precipitacions dels núvols netejava els esperits de les persones dolentes. La llegenda diu que la pluja que convocaven contenia els esperits dels caps morts de les tribus, es deia que quan l’esperit dels morts passava per els núvols tenia que lluitar amb els esperits dolents, per a poder passar al altre mon.

Es va creure  que les danses van ser creades per a ells, i sobretot per als que tenien mes adoració espiritual. Es basaven en un partit cerimonial, de un o mes ballarins, utilitzaven l’energia de la atracció i les aplicacions als principis de ment en front la matèria.

L’energia de la dansa combina l’ intensitat de la passió amb la qual es ballarins llençant totes les seves armes per a fer un ball magnífic, a mes preparen les seves cares i el seu cos amb increïbles maquillatges i vestits apropiats.

Per una altra part hi ha persones que avui en dia utilitzen aquests recursos, com oracions en cas d’un anònim, que a un bloc expressa les seves formes d’invocar diferents temes. En casa de la pluja utilitza una oració:

“Quema fuera, en un lugar salvaje y solitario: brezo, helencho y retama. Cuando se eleve el humo, visualizal formando nubes, y las nubes volviendose negras y, finalmente, arrojando su carga de lluvia al suelo.”