Els aqüeductes
 |
| Catedu |
Antigament, sobretot durant l'època romana, és van construir uns sistemes per transportar l'aigua d'un lloc a un altre (normalment per emportar aigua a zones més seques). Aquest sistemes estaven formats per canonades i diferents parts per sortejar tots els obstacles de la natura. Una d'aquestes estructures eren el aqüeductes.
Els aqüeductes es construïen normalment en la vall entre dues muntanyes però també els trobem molts cops en zones de terreny pla i simplement estaven en altura perquè la gent no pogués robar l'aigua.
El mecanisme per moure l'aigua era ben senzill ja que només és basa en la actuació de la gravetat. Des de l'inici fins al final del aqüeducte hi havia uns centímetres de desviació de forma que baixava però sense agafar velocitat. Segons les fonts l'amplada dels aqüeductes variava entre 1,5 i 2 metres, de forma que podia portar grans quantitats d'aigua, i podien anar de mesurar cent metres fins a uns quants quilòmetres.
Des de la base base i fins la part superior de l'aqüeducte esta format per arcs de mig punt encara que a vegades acaben en punta o directament no hi ha. Un dels problemes que tenien era la brutícia que s'acumulava i s'havien de netejar per tal de que l'aigua no és embrutés. A més portava un llarg procés de construcció: planificació, estudi del terreny i portar els materials.
Fonts: Thinkquest, Catedu
