Pintura del Romanticisme
La pintura del romanticisme, es salta les normes, suposa un
moment de renovació tècnica i estètica, te diverses conseqüències en el futur.
Com la utilització de diferents tècniques, com l’oli,
les aquarel·les, els gravats i les litografia, comença a valorar-ne la textura, comencen les superfícies
rugoses junt amb formes mes utilitzades, les pinzellades eren lliures, vives i
plenes d’expressió, apareix el color front les línies, es recupera
la potencia del color, lliurant-se de les formes i els límits molts definits, la llum es molt important, les graduacions es
posen donant efecte teatral i efectista, composicions dinàmiques, marcats per línies corbes
i gestos dramàtics, els temes son variats, el paisatge s’utilitza
per a transmetre estats d’ànim, dominat per l’infinit de la natura.
Altres temes
son els desastres religiosos, retrat de l’exòtic i fantàstic.
Els dos autors mes representatius
son Géricault i Delacroix, caracteritzats per donar color, la representació de
la força, de la voluntat i energia.
De Géricault destaca la seva obra
“La Balsa de la Medusa” : es converteix en un fet polític en contra de la
positivitat del govern. Als seus quadres aconsegueix l’efecte de la pluja, empastant
el quadre, empastifant-lo i raspant la pasta aplicada a la tela, i així
aconsegueix la transparència i els difuminats.
De Delacroix destaca “La Matanza
de Quios”, a on reflectia la matança realitzada per les tropes turques en
contra dels grecs. Però l’obra mes notable es el quadre que commemora la revolució
de 1830 “La libertad guiando el pueblo”.
Bibliografia:
